Any Fuster

Llegir Joan Fuster, segons Antoni Martí Monterde, és llegir Montaigne, Voltaire, Erasme i Pla sense adonar-se’n. Una afirmació que dona compte de la riquesa i diversitat d’una obra que s’inscriu deliberadament en la tradició de l’assaig lúcid i lúdic, una eina essencial per a desvelar i entendre el món, i també per a intervenir-hi.

L’Any Fuster ens dona l’oportunitat de comprovar, també, les moltes perspectives que admet la lectura de la seva obra. Als nombrosos homenatges, entre la divulgació i l’anàlisi especialitzat, cal afegir la gran quantitat de literatura fusteriana (de Joan Fuster i sobre Joan Fuster) que s’ha publicat. La recuperació de la seva obra per un nombre no gaire freqüent d’editorials i institucions prova la vigència del seu llegat.

Dues obres de llarg abast com els nous volums de l’Obra completa, a cura d’Antoni Furió i Josep Palacios per a Edicions 62, i el 17è volum de la Correspondència publicat per a 3i4, comparteixen les taules de novetat amb obres com De viva veu. Entrevistes (1952-1992), amb pròleg d'Enric Sòria i introducció d'Isidre Crespo per a l’editorial Afers o la Poesia completa a cura de Salvador Ortells per a la Insitució Alfons el Magnànim.

També hi ha l’opció de descobrir Joan Fuster a través d’antologies com la clàssica Ser Joan Fuster, reeditada també enguany per Bromera, o Figura d’assaig, una antologia nova a cura d’Antoni Martí Monterde publicada per Comanegra.

Et convidem a completar el recorregut fusterià amb aquesta selecció bibliogràfica.