Any Rodari

És una bona casualitat que algú que té un cognom tan “rodó “ com Rodari, sigui tan present enguany a les nostres llibreries? Gens ni mica! Gianni Rodari fa cent anys que va néixer a Omegna. Fa setanta anys que va publicar el seu primer llibre. En fa cinquanta que va obtenir el premi internacional Hans Christian Andersen (1970). I en fa quaranta que va morir (1980) deixant rere seu una trentena de títols tan rodons com aquestes efemèrides.

Això significa que els editors i els llibreters estaven ben preparats i disposats a difondre la seva obra per tot arreu, tot i que ningú havia previst que un tal coronavirus ens espatllaria la festa... i a fe que ho ha fet! Però els llibres hi són, i els lectors també. Per tant, celebrem-ho!

Celebrem el naixement d’un periodista que mai va preferir fer-se un nom entre els portantveus dels poders, sinó que va trobar poderosos els que no tenen veu pública: els infants i els humils. Va fer de mestre durant la segona Guerra Mundial i des d’aleshores es va dedicar a aprendre de les dites i els fets dels més petits. Prenia nota d’allò que els infants deien, feien i reien i ho va divulgar entre els adults des de les pàgines dels diaris o des de les escoles que mai va deixar de visitar i on treballava en equip entre els mestres. I va capgirar allò que normalment s’entenia que havia de ser un llibre per a infants i joves sense, però, oblidar de llegir i rellegir-se els clàssics (Verne, Collodi, Gogol, Pirandello, Dante, Manzoni i qualsevol modalitat —refranys, rondalles, faules, llegendes, proverbis— de literatura tradicional). N’hi havia prou amb observar, crear lligams, i jugar-hi!

Per descobrir les regles d’aquest joc n’hi ha prou amb llegir i admirar la Gramàtica de la fantasia (Edicions 62). Per a assaborir-ne els millors resultats, no us perdeu els Contes per telèfon (Joventut). Per a esbrinar si veritablement era tan pèssim poeta com deia ell, comprovareu que aquesta afirmació és mentida llegint-vos Tirallongues del Cel i la Terra (Estrella Polar). Per a saber què i com va aprendre dels disbarats dels infants que li van ensenyar tant, capbusseu-vos sense temor dins El llibre dels errors (Joventut). I si voleu furetejar com és que aquest esplèndid escriptor italià continua essent immortal, teniu al vostre abast la novel·la Les dues vegades del baró Lamberto (Kalandraka). Ep! I que consti que, per raons d’espai, només s’han recomanat cinc dels seus títols, però n’hi ha força més i tots, absolutament tots, igualment avançats al seu temps, enriquidors i atractius per a tothom, tingui l’edat que tingui, l’estatus social que li hagi tocat o la golafreria lectora que més li agradi. De debò!