02/11/2020

Carme Fenoll: Créixer amb la Laie

alt text
icon

Author: Carme Fenoll

Setè capítol del llibre Laie 40 anys. 1980-2020 que hem publicat per celebrar l’aniversari.

En publicarem a poc a poc tots els capítols a la nostra web.

7

Créixer amb la Laie

Carme Fenoll. Bibliotecària

Llibreries i biblioteques formen part d’un mateix ecosistema habitat per persones que construeixen complicitats a partir del tracte personal i l’amor a l’ofici.

Quan penso en la Laie hi veig més cares que caràtules. I penso que això és bo. Aquesta llibreria és un espai de trobada, un espai viu on cultivar l’ànima. Tenir la mateixa edat que la llibreria em permet, també, pensar-la en termes vitals.

Els primers records de la Laie els tinc com a estudiant universitària. Noia de comarques, quan era menor d’edat rarament pujava a Barcelona a comprar llibres. Ves per on, és una pràctica que he emprès ara que soc mare, i des de la consciència que portant les meves filles a llibreries compromeses com aquesta els obro portes.

Ràpidament i amb el pas del temps, els meus somnis es van fer realitat i vaig esdevenir bibliotecària. Començo, amb certa assiduïtat, la peregrinació cap a Laie des de la Biblioteca de Palafrugell, on sovint ja he fet una selecció prèvia de llibres des de la pàgina web, amb els primers catàlegs en línia.

S’inicia després una fase de cinc anys on dirigeixo el Servei de Biblioteques de la Generalitat i entro en contacte amb el magnífic equip de persones que coordina el servei de biblioteques de la llibreria. Del contacte amb ells en valoro la professionalitat, l’estima i la voluntat d’enfortir els dos sectors. L’entesa és potent i duradora. Dels darrers temps, recordo de manera especial la relació amb la Glòria Rius, amb qui espero mantenir una bona amistat tota la vida. Quan algú es pregunti si les biblioteques fan la competència a les llibreries, hauria de conèixer més a fons quins vincles s’estableixen entre els dos col·lectius. Els dubtes s’esvaeixen ràpid quan treballes amb persones que creuen que formen part d’un mateix ecosistema i que treballen per enfortir i augmentar el grup de gent que opta per la lectura com a font de coneixement i oci. La Laie té molt marcat aquest servei, de manera que és ben visible a la web, i la seva experiència en el sector és important. Saben de què parlen i han treballat amb les principals xarxes, tipologies i especialistes del sector.

Capítol a part en els meus records sempre hi constarà un moment personal important: a la Laie de Pau Claris hi vaig rebre, el 18 de febrer de 2016, el II Premi Ressenya atorgat per l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya. Em premiaven “la bona predisposició que sempre ha mantingut vers la comunicació cultural i la dinamització del seu sector tenint en compte tots els seus agents, inclosos els periodistes”. L’any anterior aquest guardó l’havia rebut l’admirat Jordi Herralde, així que comparèixer davant tantes cares amigues dins del sector periodístic és una experiència que encara m’emociona. Encapçalant l’acte, ben atents, es trobaven els responsables de la llibreria.

He començat aquest escrit parlant de les cares, així que m’explicaré una mica. Entrar a la Laie sempre va precedit o seguit d’una ullada a la gent del restaurant de Pau Claris o d’una mirada curiosa als clients de la resta de Laies. La probabilitat de trobar-me amb persones conegudes vinculades al món del llibre i de la cultura és tan gran que m’atreviria a dir que és l’oficina de coworking extraoficial més gran de Barcelona. La Laie és espai habitual de dinars on m’he conxorxat amb editors, escriptors i periodistes de tota mena. També l’espai del menjador ha servit per fer-hi àmplies xerrades sobre la tasca del Servei de Biblioteques i compartir estratègies amb gent del sector. No hi he pogut tastar el menú de Sant Jordi, que encara tinc pendent, però els seus pastissos han format part de la meva experiència lectora, en les meves visites en solitari.

Laie és a peu de carrer, estimulant-nos la compra compulsiva, atenent-nos ràpidament (és una llibreria on em coneixen i no cal que mostri el meu carnet de biblioteca), saludant-me pel nom, apostant per un tracte servicial però poc invasor, com a mi m’agrada. També facilitant l’accés a les seves múltiples presentacions de llibre, de forma senzilla i acollidora.

D’altra banda, poques vegades hauré anat al CCCB sense passar per la llibreria, un autèntic racó del vici cultural. També és un exponent d’un tema que toca magistralment la Laie: el marxandatge. Per arrodonir la compra del llibre és molt fàcil que piqui dins el seu extens i personalitzat catàleg de fòtils al voltant de la lectura: tasses, llapis, agendes, bosses... realment, la seva disposició emula el record infantil d’un aparador ple de llaminadures.

I em diuen que ja en fan 40. M’interessa especialment una celebració així, en la qual parlem de la primera meitat de la vida d’una persona. Una edat on ja has acumulat una experiència important, on la seguretat i l’expertesa van fent pinya i on les relacions han augmentat exponencialment. Fa vint anys que la Laie té vint anys i, com en Serrat, encara té molta corda. Estic decidida que continuï formant part del meu paisatge quotidià, dels meus usos i consums culturals. Així que moltes felicitats a tot l’equip de persones que ho heu fet possible, moltes gràcies i per molts anys!

Tots els capítols de Laie 40 anys. 1980-2020

Share