Conxa Gubern en el record

Fa més de trenta anys que vaig entrar per primer cop a Laie, trenta tres o trenta quatre, en tot cas fa molts anys, tants, que no puc recordar les persones que em van vendre els primers llibres, però sí que el meu record va formant una imatge cap a finals, diria jo, dels vuitanta, la imatge de la Conxa Gubern. Així, si la memòria no m'ha jugat una mala passada, són gairebé vint-i-cinc anys conscients de la presència de la Conxa a Laie, i amb ella, el Lluís Morral. Des d'aquells anys vuitanta són moltes les cares que han passat per la llibreria, però la Conxa i el Lluís no han desertat mai d'aquella terra de llibres, una terra preparada perquè nosaltres, els lectors hi descobrim autors i literatures, edicions clàssiques i d'altres acabades d'arribar. Ells dos, la Conxa i el Lluís, semblava que es trobaven en el seu propi ambient i hi treballaven amb un profit que durant dècades ens ha beneficiat a molts.

Em venen al cap les mil vegades que durant aquests anys he entrat per aquella porta i la rebuda afable i riallera de la Conxa. La nostra relació per qüestions de feina, i també els seus consells i les nostres discussions sobre els autors que més ens agradaven o que més ens desagradaven. Sempre no estàvem d'acord, és clar, i de vegades ens abraonàvem en discussions que mai no resolien res però que van tenir la virtut d'anar-nos acostant i de crear entre nosaltres una mena d'afectuosa intimitat, una profunda relació d'amistat encara que circumscrita a les nostres lectures.

Ara que la Conxa ha hagut de marxar, i trobo a faltar no només la llibretera que m'aconsellava amb encert sinó sobretot l'amiga, m'adono que gairebé no sabíem res l'una de l'altra, de les nostres vides personals, dels nostres neguits, i tanmateix les dues ens alegràvem de veritat quan ens trobàvem a Laie o quan una de les dues podia explicar a l'altra que havia descobert un llibre fantàstic.

La Conxa no va ser només una bona llibretera. Va ser, sobretot, un d'aquests rars éssers, que amb la seva discreció i amb la seva bondat estableixen, amb qui s'hi apropa, un vincle que ni el temps ni oblit poden alterar. A reveure, Conxa!

Daniel Fernández: Conxa, la llibretera

Ernest Alòs: Mor la llibretera Conxa Gubern