31/01/2012

Dibuix i fascinació

alt text
icon

Author: Clara

Unes setmanes enrere van coincidir a la llibreria dues novetats editorials sobre el dibuix, una matèria fins ara força oblidada en el pla teòric malgrat que nombroses exposicions i catàlegs donen fe de l'interès de les institucions i del públic en aquesta forma d'expressió gràfica (són especialment rellevants les recents exposicions del MOMA, de l'IVAM i del Museo de la Ciudad de México). Prova d'aquesta curiositat i atracció és que totes dues novetats han estat durant i després del període nadalenc entre els llibres més venuts de Laie. Pot semblar sorprenent però el cert és que tots dos són una joia:

D'una banda tenim Dibujando animales, el primer títol que Alexander Calder va publicar, l'any 1926, poc després de descobrir la seva vocació artística. Amb el bon gust que caracteritza l'editorial Elba, el llibre intercala els dibuixos i les reflexions de Calder sobre la manera de dibuixar deu animals i els seus moviments.

D'altra banda tenim Sobre el dibujo, que publica Gustavo Gili: l'últim llibre de John Berger és un recull de textos diversos, alguns inèdits, sobre la mestria del dibuix.
Sobre el dibujo ens endinsa dins de la complexitat del dibuix des de l'experiència del Berger dibuixant i des de la del crític agut i sensible. Sempre inspirador, l'escriptor londinenc aconsegueix persuadir-nos de l'autonomia i importància d'aquest art.
Dibujar es mirar examinando la estructura de las apariencias. El dibujo de un árbol no muestra un árbol sin más, sino un árbol que está siendo contemplado.
Esperem que tingui la mateixa sort La mano que piensa, l'últim llibre de Juhani Pallasmaa, també editat per GG com l'exitós Los ojos de la piel. En aquesta ocasió, l'arquitecte reivindica el dibuix i totes aquelles destreses pròpies de la mà, crucials en l'evolució de la humanitat.


La mano que piensa és un conjunt d'observacions, anàlisis i exemples clau del món de l'arquitectura, de l'escultura, de l'artesania i de l'escriptura que apunten cap a un coneixement no conceptual ni verbal d'aquestes disciplines; tot al contrari, tots aquests processos creatius responen a processos corporals inconscients. Pallasmaa afegeix:

La imagen mental inicial puede surgir como una entidad visual, pero también puede ser una impresión táctil, muscular o corporal, o una sensación informe que la mano especifica en una serie de líneas que proyectan una forma o una estructura. Uno no puede saber si la imagen surgió antes en la mente y fue entonces cuando quedó registrada por la mano, o si la mano produjo la imagen de una manera independiente, o si surgió como resultado de una colaboración fluida entre la mano y el espacio mental del dibujante.

Share