La il·lusió de quatre dones

Una de les primeres fotografies de Laie, a principis dels 80

Una de les millors coses de treballar en una llibreria és arribar al matí i mirar què ens ha dut el transportista. Et sens com una nena quan obre els paquets dels Reis d’Orient. Hi ha, però, una altra cosa encara millor: la responsabilitat i el plaer de triar els llibres que habitaran una llibreria que encara no existeix.

Repassar catàlegs, marcar els llibres que volíem, comptar els títols de fons per no passar-se o fer curt. Triar novetats, visualitzar els espais, patir per no oblidar res. Una experiència inoblidable que culmina amb l’emoció d’aixecar la persiana el primer dia.

Llavors no era habitual anunciar l’obertura d’una llibreria; ni es considerava un fet gaire noticiable, ni hi havia els mitjans que tenim ara. De fet va ser molt senzill: una tarda, quan vam comprovar que tot estava endreçat i en condicions, Laie va obrir sense cap més cerimonial. Potser a les primeres hores de vida de la llibreria hi van entrar tres o quatre persones, no sabria dir-ho. Sí recordo que el primer llibre que es va vendre va ser una antologia del poeta grec Iorgos Seferis.

Notícia apareguda a la revista El libro español al febrer de 1980

La inauguració es va celebrar setmanes després d'aquella improvisació. La persiana va desaparèixer pocs anys després d’obrir, com també van desaparèixer les vitrines que donaven al carrer, en la primera de les moltes reformes que s’han fet per millorar l’espai.

A la llibreria també compten moltes altres ocupacions molt més prosaiques que triar l’oferta bibliogràfica, com repassar albarans, amagar caixes buides, fer reposicions, pagar proveïdors, fer factures... El dia a dia d’avui té poc a veure amb el de fa 40 anys, la memòria era llavors indispensable i havia d’estar ben esmolada per estalviar passes i evitar regirar les prestatgeries. Cada llibre tenia una fitxa, feta a mà —és clar—, que quan s’havia venut el llibre servia per fer les comandes de reposició als distribuïdors, que l’anotaven en els seus blocs.

La tecnologia ens ha tornat més eficients i ara seria impensable treballar així. Els canvis, a part dels tecnològics, han marcat el fons de la llibreria; matèries com antropologia (que en aquells anys havia obert càtedra a la UB), va tenir una expansió molt important, arribant a ocupar tant d’espai com política i sociologia. Hi regnaven Lévi-Strauss, Malinowski i els estudis sobre cultures primitives, per a esdevenir gairebé residual anys més tard. La literatura catalana tenia ja bona salut, però el creixement actual era impensable.

Conxita Guixà i Montse Moragas en un article de Toni Puntí aparegut al diari Avui l'any 1998

Els assajos sobre gènere eren escassos. L’informe de la parella Masters i Johnson sobre sexualitat coexistia amb El segon sexe i altres estudis que ens arribaven de les editorials sud-americanes, bàsicament dedicades a la normalització de la sexualitat, però passant per sobre dels aspectes sociològics i identitaris. Eren bons temps per a la psicoanàlisi i de Paidós ens arribaven els textos de Lacan, Reich, Laing i d’altres.

L’allau de novetats que surten diàriament, durant tot l’any des de fa molt, en els primers 80’s encara oferia alguna treva. A l’estiu, les taules de novetat es buidaven a poc a poc i la vida de les piles s’allargava a la rentrée del setembre, tot i que era en realitat a l’octubre que es reprenia amb força l’activitat editorial. Una contenció que ara trobem a faltar.

I així han passat 40 anys envoltades de llibres, sortejant dificultats i crisis, amb molts canvis però amb un ofici que essencialment és com abans, i sobretot gaudint de l’immens privilegi de poder persistir en aquesta utopia.