Lectures de còmics juvenils per a joves... i no tan joves

Si em pregunteu per què m'agraden els còmics classificats com a juvenils, no podria donar-vos una resposta clara i contundent. Potser és a causa de l'amor als llibres que professa qui s’hi dedica. Potser és perquè, després d'anys d'experiència, s'aprèn que hi ha llibres molt difícils de classificar. I això no només val per al gènere: també per a les edats. Amb petites excepcions de llibres de prelectura i de primeres lectures, l'edat de lectura d'una obra no la marca mai el propi llibre sinó el lector o la lectora. Suposo que per això, i per una estima especial cap a la LIJ, m'agrada el moment de descobrir futures lectures potencials quan arriben noves incorporacions de còmic juvenil a la llibreria.

La darrera vegada que he experimentat aquesta sensació ha estat recentment amb Cartes d'amor de 0 a 10 (Blackie Books). Avalat per un bon grapat de premis, ens explica la història de l’Ernest, un nen solitari que viu amb la seva àvia i que veu el seu món capgirat per l’arribada d’una nova alumna a la classe: la Victòria. Ella, amb la força revolucionària d’un huracà, posa de cap per avall la tranquil·la existència del protagonista, i comença a sorgir en ell un sentiment de buidor, de no pertinença i dubtes, molts dubtes.

Amb tocs d’humor i dolçor, l’Ernest experimenta com la seva cuirassa es comença a esquerdar. La força vital de la nena s’expandeix com una taca d’oli al seu voltant, fent que es donin respostes a preguntes que ni tan sols existien al principi de la història. L’amistat, la determinació, els esforços per intentar ser la nostra millor versió, així com el sentiment de frustració i culpabilitat quan no s’aconsegueix, i l’ànsia de llibertat, de veritat i de viure, emmarquen una història aparentment senzilla, però amb uns personatges molt ben construïts i un final on tots els punts conflueixen en una unió que desencadenarà un final de conte.

Una sensació similar la vaig tenir al llegir per primera vegada la tendra història que trobem a l'àlbum il·lustrat Els estels (Juventud), guanyador del Premi Llibreter l'any 2021. Tot i repetir un patró narratiu molt conegut (dues persones connecten però els prejudicis externs els impedeixen d’establir cap mena de lligam), la puresa i la innocència dels seus protagonistes envers els seus somnis arrencarà un somriure a persones de qualsevol edat.

Continuem amb Las varamillas (Astronave), que és una història d'aventures i d'una petita rebel·lió de la protagonista contra la família. El còmic ens mostra unes boniques il·lustracions amb una mena d’aquarel·la, però amagada entre colors pastel i personatges bufons hi ha una crítica al mal ús del poder, convertit en autoritari. Al llegir-lo, no podia deixar de pensar en la sèrie Over the garden wall, on es desdibuixa la frontera entre la realitat i la fantasia, i on els límits de la imaginació s'expandeixen tant com la mirada de l'espectador. La candidesa i ingenuïtat d'en Greg, el germà petit, en contrast amb la preocupació constant d'en Wirt, el germà gran, ens mostren dos tarannàs a l'hora d'encarar una aventura i, com sempre, al capdavall, la vida.

Finalment, recomano fermament la col·lecció de còmics de Heartstopper. Popularitzats per l’adaptació a sèrie, els llibres ens brinden l'oportunitat d'observar la bonica història d'amor entre en Nick i en Charlie, que se'ns mostra amb molta tendresa. Això ha generat un gran impacte positiu entre el públic lector, en especial el jove, ja que aconsegueix mostrar uns referents gais sense fer ús de narratives punyents ni de caracteritzar els personatges dins d'una marginalitat donada per l’orientació sexual. Es parla de l'amor amb naturalitat, ni més ni menys.

Si em pregunteu per què m'agraden els còmics classificats com a juvenils, no podria donar una resposta clara i contundent. Però sí que podria dir amb certesa que em fascina com es tracten certs temes molt adults des d'una perspectiva senzilla però molt eficient, segurament donada per la posició en la qual es troben aquestes narracions, situades al pont entre la infància i l'adultesa. No només entretenen amb les seves il·lustracions i les seves històries, sinó que a més aconsegueixen abordar qüestions profundes i fer reflexionar al lector, independentment de l’edat. Que són una lectura tan real, captivadora i bonica com qualsevol altra. És per tot això que suposo que m'agraden. O, qui sap, potser trobaré la resposta després de moltes lectures de còmics juvenils més. N'hauré de seguir llegint. I espero que vosaltres, també.