Stefan Zweig: El món d'ahir
Així comença El món d’ahir de Stefan Zweig:
Si busco una fórmula pràctica per a definir l’època d’abans de la Primera Guerra Mundial, l’època en què vaig créixer, espero haver trobat la més concisa dient que va ser l’edat d’or de la seguretat. A la nostra monarquia austríaca gairebé mil·lenària tot li semblava creat per durar...
Un llibre de memòries que és també la memòria d’Europa de la primeria del segle xx, on sembla que l’ordre de les coses ha de perdurar per sempre. Però aquest ordre aviat trontolla i Zweig com a intel·lectual, humanista, pacifista i jueu ho exposa amb una lucidesa extraordinària en aquesta obra cabdal.
No és perquè sí, doncs, que faig acabar, de moment, aquesta ullada retrospectiva a la meva vida en una data determinada. Perquè aquell dia de setembre de 1939 faig creu i ratlla a l’època que va formar i educar aquells que ara tenim 60 anys. Però si amb el nostre testimoni transmetem a la propera generació ni que sigui una espurna de veritat de les seves cendres, el nostre esforç no haurà estat completament en va.
Les seves obres van ser prohibides pel nazisme. Però continuen molt vives tant les novel·les i les biografies com aquestes memòries, de les quals s’han fet innumerables reedicions.
El món d’ahir és el llibre que hem triat per a representar l’any 2001 a la Biblioteca Laie. La traducció al català és de Joan Fontcuberta per a Quaderns Crema i la traducció al castellà és de A. Orzeszek y Joan Fontcuberta per a Acantilado.
Share
