Thomas Bernhard: El malaguanyat
Un home viatja al poble on va néixer, allà s’ha suïcidat el seu millor amic, amb qui havia compartit temps enrere la passió per la música i especialment la seva admiració pel genial pianista Glenn Gould.
Allà recorda l’amic i l’estranya relació que van mantenir, la frustració en constatar la falta de talent, la impossibilitat d’excel·lir en la perfecció com ho va fer Gould, i sentir amb amargor que no es conforma amb un art sense ànima ni transcendència. El sentit de l’art, l’enveja, l’ambició desmesurada i sobretot la infelicitat de saber-se mediocre són els elements reflexius d’aquesta novel·la situada en una Europa central en decadència. Alguns experts també hi veuen una crítica als valors de l’excel·lència i superació tan en boga en la societat actual.
El malaguanyat, en la traducció de Joan Fontcuberta que va publicar Proa l’any 1992, es troba exhaurit. L’any 1998 apareixia en castellà (El malogrado) la traducció de Miguel Sáenz per a Alfaguara.
El malaguanyat és el llibre que correspon a l’any 1992 de la Biblioteca Laie, una selecció de títols (un per any) per celebrar el 40è aniversari de la llibreria.
Share
