EL QUE EM QUEDA DE TU

L'oblit sega la bellesa dels instants d'una vida. a poc a poc però de pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instant s brillants cada cop són més esparsos: ja no et fa petons plens de tendresa i d'alegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Per què tot això era abans que el verb recordar tingués cos i tingués pes. D'un temps ençà, la Fineta ja no és la que era. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allò que formava part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetússe r, prop d...[Llegir més]