21/01/2014

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

alt text
icon

Autor: Cèlia

En Pep Coll, nascut a Pessonada, al Pallars Jussà, havia sentit des de ben petit la història dels crims de Carreu. Sempre en corren, d'històries, però aquesta era especialment inquietant, era un crim real del qual tothom en coneixia els responsables, els assassins eren veïns de la zona i mai van ser ajusticiats.

La investigació per part de l'autor d'aquells fets de l'any 1943 ha donat lloc al llibre Dos taüts negres i dos de blancs publicada recentment per l'editorial Proa.
http://www.laie.es/busqueda/listaLibros.php?keywords=ta%FCts+coll&tipoArticulo=
Aquesta història narra l’assasinat dels masovers de Laortó, en Josep Vilana Puig i la Margarida Miquela March, i de les seves dues nenes, la Carme i la Maria. L'autor se serveix de les breus biografies de dinou personatges, relacionats més o menys directament amb el cas, per estructurar la narració i tractar de reconstruir els fets.
Malgrat que és inevitable la comparació amb l'obra de Truman Capote A sang freda, a més a més de l'àmbit rural i la violència extrema, pocs són els elements que tenen en comú. Durant anys els masovers de Pla del Tro baixaven al poble i tenien tracte amb els veïns, el quals no tenien cap dubte de la seva culpabilitat. Malgrat tot, els crims de Carreu van quedar impunes. Per què? És important, per entendre els esdeveniments, l'època en que tot s’esdevé. Som en els darrers dies de la Guerra Civil i continuem després amb la postguerra, molts homes s'han amagat a les muntanyes, d'altres han combatut obligats, la població ha passat por i gana, la repressió ha estat dura i queden moltes ferides obertes i deutes per pagar. El marc històric en el qual la narració es desenvolupa és determinant en la investigació i la resolució dels crims, els informes policial i forense, els interrogatoris, les intervencions judicials i d’altres mitjancers són tan inquietants com el mateix crim.

Comparte