El cafè com a lloc de trobada cultural

Una cita de Josep Pla és l’emblema que presideix l’activitat del cafè restaurant de Laie Pau Claris:

Tot passava, aleshores, als cafès, i el que no passava als cafès no existia. El cafè aguditza la intel·ligència i revifa la sociabilitat. La decadència del cafè implica la decadència d'una civilització sencera.

Antoni Martí Monterde qüestiona, però, la visió que tenia Josep Pla dels cafès al llibre L’erosió, un dietari feliçment rescatat per l’editorial Minúscula, on recorre els cafès de Buenos Aires i els compara amb els cafès d’altres ciutats.

L’equivocació planiana és haver anat al Cafè a llegir-lo, més encara, a llegir allò que del carrer hi entrava, quan en realitat s’hi ha d’anar a escriure o a buscar —al Cafè o al carrer, vist des de la finestra— aquella substància que un dia aflorarà a la superfície i es manifestarà en l’escriptura.

Més tard, a Poética del café (un llibre que Hurtado & Ortega ha reeditat al març de 2021) aprofundeix en el cafè com a lloc per a les conspiracions literàries.

Amb el pas dels anys s’han perdut molts cafès emblemàtics de Barcelona. A cavall dels segles XIX i XX eren el cor de la vida social de les ciutats. Entre l’escriptor solitari que tenia el cafè com a estudi i el tumult de les tertúlies literàries, la gent hi anava a jugar, a fer negocis, a tafanejar...

Amb la idea del cafè com a complement ideal de la llibreria per propiciar la circulació de la cultura, una dècada després d’obrir Laie s’inaugurava el cafè restaurant de Pau Claris i aviat es va convertir en un lloc tranquil i, a la vegada, animat que aspira a mantenir l’esperit d’aquells cafès d’abans, amb persones que escriuen, conversen, treballen o llegeixen un llibre acabat de comprar.

Et convidem a fer un cop d’ull a la breu selecció bibliogràfica al voltant del cafè com a punt de trobada cultural. Ficció, assaig, memòries... de Mequinensa a Buenos Aires, tot fent marrada per Trieste, París, Viena...