Entrevista a Judith Barnés, coordinadora de l'Any Joan Brossa

La Fundació Joan Brossa es distingeix per l’extensa xarxa de complicitats que ha teixit amb persones i institucions. Gràcies a aquesta gran feina ens espera un Centenari Brossa ple d’iniciatives engrescadores. Judith Barnés, coordinadora de l'Any Joan Brossa, ens avança alguns detalls de les accions previstes.

Acaba de sortir el catàleg de l’exposició Poesia Brossa, que es va poder veure al MACBA fins al febrer de 2018. Què en destacaries, en relació amb el coneixement de l’obra de Joan Brossa? I en relació amb la seva difusió?

"Poesia Brossa" ha construït un nou relat sobre la manera com cal interpretar, mirar i llegir l'obra de Joan Brossa. És una aposta que pretén fugir del discurs de les altres antològiques que s'havien concebut fins ara a partir de l'obra del poeta. A més, el fet de fer-la dialogar amb altres creadors permet contextualitzar-la en un moment històric i creatiu molt concret. Per a la Fundació, aquesta exposició culmina un procés de treball amb el MACBA. equipament que acull tots el Fons Joan Brossa (llegat artístic, biblioteca personal i arxiu de Joan Brossa) des de finals del 2011. El fet que aquesta exposició itineri per Amèrica a partir d'aquest any ajudarà a internacionalitzar l'obra del poeta.

A partir de l’abril es podrà visitar l’exposició "Joan Brossa i la poesia experimental”, comissariada per Eduard Escoffet. Quin seria el fil conductor de la mostra?

Aquesta serà la segona exposició temporal que organitzarà la Fundació a la nova seu de l'entitat, ubicada al Born, al carrer de La Seca, 2 i es podrà visitar entre la primavera i la tardor del 2019. Es tractarà d'una exposició que mostrarà la crisi del llenguatge poètic a la postguerra europea i durant la dictadura franquista i les innovacions aportades durant aquest període en el camp de la poesia experimental. També com exposa l'Eduard:

Es mostrarà, per tant, un recorregut per la poesia experimental de la segona meitat del segle XX a partir de l’obra de Brossa establint lligams entre la seva obra i poetes d’Europa i d’Amèrica. L’objectiu és fer visible tota la constel·lació de grups, plataformes i poetes que estaven experimentant durant la segona meitat del segle XX i la seva relació amb la producció de Brossa i catalana en general.

Joan Brossa a la Galeria Prats (any 1982). Fotografia de Martí Gasull

El projecte expositiu presentarà obres i documentació de Felipe Boso (Espanya), Bernard Heidsieck (França), Edgardo-Antonio Vigo (Argentina), Fernando Millán (Espanya), Augusto de Campos (Brasil), Eugen Gomringer (Suïssa-Alemanya), Nicanor Parra (Xile), Guillem Viladot (Espanya), Arrigo Lora-Totino (Itàlia), Paul de Vree (Bèlgica), François Dufrêne (França), Décio Pignatari (Brasil), Brion Gysin (EUA), Ernst Jandl (Àustria), Antonio Caro (Colombia), Bob Cobbing (Regne Unit), Guillermo Deisler (Xile), Pierre i Ilse Garnier (França-Alemanya), Alain Arias-Misson (Espanya-Bèlgica), Jiri Kolar (República Txeca), Salette Tavares (Portugal), Marcel Broodthaers (Bèlgica), Adriano Spatola (Itàlia), Mathias Goeritz (Alemanya-Mèxic), bp nichol (Canadà), Mary Ellen Solt (EUA), Luis Camnitzer (Uruguay) i es comptarà amb l’assessorament de diversos experts internacionals: Marc Audí (Burdeus), Rui Torres (Porto, Portugal), Felipe Cussen (Santiago de Xile) i Frédéric Acquaviva (Londres).

Teniu noticia de reedicions i novetats que s’estiguin preparant de cara al Centenari Brossa?

El tema de les publicacions és un dels plats forts de l'Any Joan Brossa. De fet. un dels reptes més ambiciosos que té la Fundació a l’actualitat és el de promoure la lectura de l’obra brossiana i fer-la accessible al públic. En primer lloc, cal esmentar el catàleg raonat sobre poesia visual de Joan Brossa que està preparant la Fundación Azcona de Madrid, sota la coordinació d’Alicia Vallina i Glòria Bordons (Fundació Joan Brossa) i que serà presentat a la primavera al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i a la Fundació Joan Brossa. Pel que fa a la faceta més visual del poeta, l’editorial Visor té previst de publicar el llibre Antología de poemas visuales amb una selecció de poemes visuals brossians a cura de Marc Audí. L’editorial Nórdica aposta, en canvi, per fer-ne una selecció de sonets i de poemes visuals amb el títol Sonets transgedits.

Quant a l’àmbit teatral, Arola Editors tancarà l’edició del teatre complet Poesia escènica de Joan Brossa amb la publicació dels darrers volums tot coincidint amb el tancament de l’Any Joan Brossa: una col·lecció amb un total de vint-i-dos volums que ha estat coordinada per Glòria Bordons i Héctor Mellinas. La peça teatral El ventríloc de Joan Brossa també es reeditarà gràcies a l’aposta feta per l’Institut del Teatre.

Com a propostes més personals, destaquen el llibre Joan Brossa, ara i aquí, de Carles Rebassa editat per Angle Editorial i que serà presentat en el marc de la setmana del llibre en català, per oferir una panoràmica divulgativa de l’obra i de la figura de Joan Brossa i intentar col·locar-la al lloc crític i social que li correspon. També Arnau Puig publicarà el llibre Brossa: escarnidor i burleta. Records d’una amistat estel·lar a Comanegra, un retrat sobre el poeta per part de l’últim supervivent de Dau al Set.

Joan Brossa signa un llibre (any 1990). Fotografia de Martí Gasull

Pel que fa a les reedicions, Ensiola reeditarà les entrevistes fetes al poeta entre 1969 i 1970 per Jordi Coca i convertides en el llibre Joan Brossa o el pedestal són les sabates i l’Ajuntament de Barcelona publicarà una edició actualitzada del llibre Itineraris brossians de Judith Barnés, Glòria Bordons i Daniel Giralt-Miracle per recórrer diferents espais brossians i descobrir la poesia urbana de Joan Brossa. Finalment, l’editorial El Cep i la Nansa ha preparat el conte El Joan ha perdut la lletra A, escrit per Pep Molist amb il·lustracions de Maria Beitia a partir de la creació d’alguns poemes visuals del poeta, per a públic infantil.

Pel que fa a altres novetats o esdeveniments importants, cal destacar l'organització d'un festival sobre art i poesia en acció, coordinat des de la Fundació per Maria Canelles, que tindrà lloc a la tardor a la seu de la Fundació, l'organització del II Simposi Internacional Joan Brossa ‘Els arbres varien segons el terreny’, organitzat pel grup de recerca Poció. Poesia i Educació de la Universitat de Barcelona, i la presentació del documental ‘Brossa’, produït per ZEBA, a la Filmoteca de Catalunya i que emetrà TV3.

Pel que fa al teatre, quines obres podrem veure properament?

L'Escenari Joan Brossa ha previst un cicle de lectures dramatitzades entre gener i maig: "La sorra i l'acadèmia", "La jugada" i "El rellotger". A més, ha programat entre el 10 d'abril i el 12 de maig l'obra "Laberint striptease", una obra dirigida per Roberto G. Alonso amb dramatúrgia de Marc Rosich a partir de textos de Joan Brossa. Som conscients que la poesia escènica és la faceta menys coneguda del poeta i que tenim un llarg camí a recórrer. Com hem avançat, el tancament de l'edició del teatre complet, editat en petits volums temàtics, hauria de fomentar-ne la lectura, la investigació i la representació.

Sobre el festival poètic que se celebrarà al setembre, es pot avançar el nom d’algun dels participants o de les accions que hi tindran lloc?

De moment, només podem avançar que serà una proposta dedicada a la poesia concreta, sonora i d’acció que combinarà la presència d’instal·lacions a la seu de la Fundació amb performances i accions poètiques de caràcter interdisciplinar i actual. També es potenciarà la representació d’algunes peces teatrals de Brossa.