La força gravitatòria

Els objectes cauen a una velocitat constant? La Via Làctia és tot l’univers o hi ha objectes més enllà? Com ha variat el concepte de força al llarg de la història?

Toni Méndez, responsable del curs Les 4 forces de l'Univers, va donar resposta a totes aquestes preguntes a la primera sessió del curs, el passat 3 de febrer.

Galileu, considerat el pare de la ciència moderna, va determinar que els objectes cauen amb una acceleració constant. També va formular el principi de la inèrcia, segons el qual els objectes es mouen amb una velocitat constant en línia recta quan no actua sobre ells un agent extern. Al segle XVIII, Newton va establir les lleis de la mecànica, tot introduint el concepte de força.

La curiositat per entendre tot allò que ens envolta existeix des de sempre. Els grecs van fer estimacions força precises del radi de la Terra, la Lluna i el Sol i de les distàncies entre la Terra i la Lluna i la Terra i el Sol. Per fer aquests càlculs es van basar en la geometria, l’observació d’eclipsis i les fases de la Lluna.

La Terra es va considerar el centre del cosmos durant molt de temps, tal com consta a l’Almagest, el tractat d’astronomia de Ptolomeu (ca. 85 - ca. 165). Aquesta obra, que va tardar molts segles a arribar a Europa i ho va fer en la seva versió a l’àrab, no té un propòsit d’obra filosòfica sinó útil.

La revolució copernicana (s. XVI) va suposar un gran canvi de paradigma donat que situava el Sol al centre de l’Univers. Un segle més tard, Kepler va establir tres lleis empíriques de les quals va partir Newton per trobar una llei universal: la llei de gravitació universal. Segons aquesta llei tots els cossos s’atrauen entre ells amb una força proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.

Al segle XVIII Henry Cavendish va fer un experiment molt complex per pesar la Terra. També durant els segles XVIII i XIX, es van produir grans avenços en l’observació: es van construir aparells de més precisió, es va calcular l’òrbita del cometa Halley, el 1781 es va descobrir Urà, el 1946 es va predir l’existència de Neptú... També es va identificar la Via Làctia. Al 1920 va tenir lloc el gran debat, on un sector considerava que la via Làctia era tot l’Univers mentre que l’altre deia que hi havia objectes més enllà. Avui en dia sabem que l’univers visible és 1 milió de vegades més gran que la Via Làctia.

El curs seguirà durant cinc sessions més, fins al 9 de març, i les inscripcions a sessions individuals estan obertes. Informació i inscripcions: activitats@laie.es | Tel. 93 412 68 32 ext. 161.