23/10/2013
Alice Munro, Premi Nobel
Fa escasos dies l'Acadèmia Sueca ha concedit el Premi Nobel de Literatura a l'escriptora canadenca Alice Munro. Tot i que feia temps que es trobava entre els candidats, ha estat una doble sorpresa per tractar-se d'una dona —són poques les premiades— i d'una "mestra del relat breu", com així la qualifica l'Acadèmia, que considera l'escriptora com a mereixedora del premi "pel seu estil clar i d'un realisme psicològic".
Nascuda a Wingham (Ontario) el 1931, va viure durant la seva infància en una granja durant l'època de la depressió econòmica. Va cursar els estudis a la University Western Ontario, on va conèixer al seu marit. Al 1972 se’n va divorciar i es tornà a casar l'any 1976 quan ja era una escriptora consolidada. Alice Munro va començar a escriure des de ben jove, esgarrapant el temps entre les seves tasques de mestressa i mare de família, però la seva primera publicació no fou fins l'any 1968 amb el llibre Dance of the happy shades.
En les seves obres posteriors, després d'escriure la seva única novel·la La vida de las mujeres, el conte es va imposar. Les edicions castellanes van trigar en arribar, la majoria publicades per RBA com El progreso del amor, Secretos a voces o Escapada, altres per DeBolsillo com Las lunas de Júpiter. A poc a poc pren forma un particular estil narratiu: les dones i l'ambient rural seran algunes de les seves constants, persones normals, moments de la vida quotidiana que es transformen, surten de la norma i abandonen les convencions socials sense mirar enrere. Sentiments i passions que es desfermen sense solució.
Ja des de La vista desde Castle Rock i en les seves dues obres posteriors, Massa felicitat i Estimada vida, editades i en català per Club Editor i per Lumen en castellà, Alice Munro anunciava la seva intenció de deixar d'escriure, potser l'arribada del premi aconseguirà que se'n desdigui per un temps. Tant de bo.
Share
