Chardin o la mirada afortunada

Una gran exposició en el Museo del Prado (de l'1 de març al 29 de maig del 2011) sobre el gran pintor francès (1699-1779) Jean-Siméon Chardin ens torna a posar en contacte amb un gran mestre de la pintura. A part del catàleg de l'exposició, l'editorial Nortesur acaba de publicar Chardin o la materia afortunada, un llibre del filòsof André Comte-Sponville, complementat per textos de Diderot, els germans Goncourt -que van rellançar al pintor al segle XIX- i Proust, un veritable entusiasta (quan li van demanar el 1920 els seus 10 quadres favorits del Louvre, en una enquesta de diari, va posar 3 quadres de Chardin en aquesta llista), que escriu en en el seu text "Chardin i Rembrandt".

“"Hem après de Chardin que un gerro vulgar és tan bell com una pedra preciosa. El pintor va proclamar la divina igualtat de totes les coses davant l'esperit que les contempla, davant la llum que les embelleix. Ens ha permès fugir d'un fals ideal per penetrar profundament en la realitat, per trobar-hi la bellesa a tot arreu, una realitat que ja no és la feble presonera d'una convenció o d'un fals gust, és lliure, fort i universal; en obrir-nos al món real ens condueix a la mar de la bellesa. "