Dolors Udina: Una llibreria on habitar

20

Una llibreria on habitar

Dolors Udina. Traductora

Si bé encara queda molt a fer, el reconeixement que a poc a poc ha guanyat l’ofici de la traducció fa del món del llibre un lloc més habitable.

A la dècada dels vuitanta, el món literari de Barcelona vivia uns temps de transformació que tindrien un efecte molt positiu en els lectors i especialment en el camp de la traducció al català: el 1980 obria la llibreria Laie al centre de Barcelona i, si fa no fa al mateix temps, es publicava per primera vegada en català l’extraordinària traducció de Joaquim Mallafrè d’una de les obres més espectaculars de la literatura anglesa del segle XX: l’Ulisses de Joyce, publicat per Leteradura, l’exquisida llibreria barcelonina que tancaria poc després.

La tria d’aquests dos esdeveniments és òbviament subjectiva: l’Ulisses en català i la lliçó magistral de Mallafrè sobre l’entrellat de la seva traducció em van fer entendre què vol dir traduir i quin és el paper del traductor a l’hora de reescriure una obra per inserir-la en la tradició pròpia; l’obertura de Laie, d’altra banda, em va fer descobrir la “meva” llibreria, per la tria de títols que exposava i per la característica, que llavors em va semblar fascinant i que no havia vist enlloc, de barrejar a les prestatgeries llibres en diferents llengües —castellà i català, és clar, però també anglès, francès i italià—, cosa que permetia a qui entrava a la llibreria trobar el llibre que no sabia que buscava però que li procuraria un lloc on habitar.

L’experiència de passejar-se en silenci per la llibreria i d’anar mirant sense objectiu fix un llibre rere l’altre fins que de cop trobes el que saps segur que has de llegir és un dels plaers més irresistibles per a tots els que fem dels llibres i de la lectura, el nutrient de l’ànima. Era així fa quaranta anys i continua sent-ho malgrat els impressionants canvis que s’han produït en la societat, en la cultura i en la vida quotidiana de qualsevol persona i la miríada de possibilitats que internet ha posat a l’abast de lectors, escriptors i traductors. És evident que el món digital ho fa tot més ràpid, però també ho és que elimina sense remei la possibilitat de descobrir allò que no buscaves i que, en un instant, amb una ullada a un paràgraf, et canvia els pensaments i t’endinsa per un camí ple de possibilitats.

Per bé que des de la darreria del franquisme Edicions 62, Llibres del Mall, Laia i Pòrtic ja publicaven traduccions al català, a la dècada dels vuitanta, després d’una dècada en què baixa dràsticament la importació de literatura estrangera al català, comença el boom de les traduccions. L’aparició, exactament el mateix any que obre Laie, de Quaderns Crema i Eumo Editorial, així com posteriorment d’editorials com Edicions del 1984, Columna, La Magrana, Empúries, Cafè Central, etcètera, juntament amb les noves col·leccions dedicades a la traducció de les editorials ja existents, obren un període esplendorós que sembla la represa d’aquella crida que Manuel de Montoliu feia el 1906: “Traduïm, traduïm sense descans: encarnem en la nostra llengua les infinites modalitats del pensament modern”. Aquesta profusió de traduccions (sobretot de l’anglès, la literatura més traduïda en aquell moment i encara ara), juntament amb l’aprovació de la llei de propietat intel·lectual que donava categoria d’autor al traductor, va fer que l’ofici de traducció es comencés a professionalitzar.

El camí no va ser fàcil. Just en començar el segle XXI el sector editorial català vivia una assimilació en grans grups que no augurava res de bo per als petits col·laboradors de les editorials: com més gran el grup, més lluny se sent el traductor de la producció del llibre. Potser va ser la mateixa aglomeració el que va propiciar el naixement d’un bon nombre d’editorials independents (Raig Verd, Club Editor, Periscopi, Males Herbes, entre moltes altres) que van esponjar el panorama, van deixar entrar una mica d’aire fresc i, guiant-se més per l’instint que no pels consells d’un departament de finances, han ampliat el ventall de literatures que podem llegir en català.

En tots aquests anys, Laie ha estat testimoni de la important evolució que ha viscut el món de la traducció, com el de l’edició i el de tots els relacionats amb el llibre. Des d’aquell començament en què el traductor era un “mal necessari” per a la publicació de literatura estrangera, en què la qualitat de la traducció o el nom del traductor era una qüestió banal i secundària, ara podem dir que es valora positivament la feina que fa qui reescriu el llibre en una nova llengua, i la majoria d’editorials consideren que els traductors són col·laboradors imprescindibles per fer que un llibre traduït arribi a bon port; tot sovint n’apareix el nom a la portada (fins i tot hi ha editors que hi introdueixen una petita biografia), conviden els traductors a parlar del llibre i de la seva feina i els fan sentir part del projecte. No és que ara el traductor sigui un treballador ben remunerat i tot siguin flors i violes per als professionals, però no es pot negar que ha augmentat molt el reconeixement de la tasca.

En aquesta època de monstres virtuals com Amazon, també han aparegut moltes llibreries petites i independents que poden tenir com a model Laie, que ha suportat durant quaranta anys, de moment, l’embat de les noves tecnologies i que ha fet de les presentacions de llibres, els clubs de lectura, els cicles formatius i tota una sèrie d’activitats al voltant del llibre una nova manera de viure la cultura. Diu Jean Rhys, l’autora dominicana d’Ample mar dels Sargassos i Bon dia, mitjanit, que “llegir ens converteix a tots en immigrants. Ens treu fora de casa, però més important encara, ens troba una casa on habitar a molts altres llocs”. Gràcies, Laie, per oferir-nos casa nostra.