09/05/2012
Forats: l'endemà de Sant Jordi
Parlem de forats: un forat és una cosa mal vista, lletja, una pèrdua, un desgast. A ningú no li agrada tenir o veure un forat. Un forat al mitjó, a la sabata, indica deixadesa; un forat a l'asfalt, a més és, perillós; un forat al sostre és insostenible.
Hi ha forats que són més aviat orificis però que, tot i així, no fan cap gràcia; pensem en el forat de l’aigüera, fosc, humit..., les coves segons com poden considerar-se forats que neguitegen per aquella sensació que tens d'intromissió, vés a saber a casa de qui estàs entrant. Tenim forats econòmics, tenim el forat a la capa d'ozó, els forats negres a l'espai que són com una enorme gola de llop que tot s'ho empassa...
Però, no tots són forats desagradables. De fet, a Laie, ens entusiasma que hi hagin forats! Bé, potser hauríem de matisar i parlar d'espais buits, però quan veus que fan més d'un pam i de dos ja no en dius "espais buits", en dius "forats". Cada matí ens arriben els llibres de reposició i conforme s'apropa el 23 d'abril costa més de fer-los encabir. L'endemà, el 24, vas passant pels prestatges i fa goig i il·lusió veure-ho: no només hem venut les novetats pensades per aquell dia, sinó que a més a més hem venut llibres de fons; hem venut tolstois, hi ha espais a filosofia, la narrativa catalana no hi és, la juvenil ha estat demolida, Hemingway ha desaparegut! No queden mendozes. On són els llibres de l'Stephan Zweig? I Dostoievski? Què ha passat?!
Estem encantats. Gràcies per consumir-nos.
Comparte
