Inicia el curs A punt de solfa

El passat dimarts 1 d’octubre va tenir lloc a Laie Pau Claris la primera sessió del curs “A punt de solfa: curs d’introducció a la música clàssica” coordinat i impartit per Albert Galceran, amb molt bona acollida d’inscripcions. Aquest curs es proposa descobrir més de 400 anys de música en cinc sessions, del renaixement a la música contemporània. Es tracta d’un curs molt didàctic que combina l’exposició teòrica amb l’audició de peces a través de vídeos musicals i que, sobretot, es proposa un apropament distès i entretingut a la música clàssica.

Albert Galceran és periodista i divulgador musical en diferents mitjans: a la ràdio amb el programa “Els homes clàssics” a Catalunya Música i al Suplement de Catalunya Ràdio, juntament al músic Pedro Pardo. Tots dos han publicat un llibre que porta el mateix nom que el programa i recentment han iniciat un espai al programa de tarda de TV3 “Tot es mou”. Galceran també dirigeix i presenta el programa “Moments d’òpera” (La Xarxa de Comunicació Local) i la secció sobre música clàssica al programa “Àrtic” (Betevé).

Aquesta primera sessió va servir com a introducció al curs i, alhora, a la història de la música clàssica. Com va indicar Galceran, la música sempre ha format part de l’ésser humà i es va remuntar al segle IV a.C., quan Pitàgores va desenvolupar un sistema d’afinació que es basa en 7 notes musicals, que encara no són les que coneixem nosaltres. Guido d’Arezzo (segles X-XI) va perfeccionar les teories de Pitàgores i va proposar la notació musical que perdura fins als nostres dies. Com a informació curiosa, vam aprendre que Guido d’Arezzo va extreure el nom de les notes d’un poema llatí, prenent la primera síl·laba de cada frase d’aquest poema.

A continuació Galceran va fer un repàs de com era la música medieval (1100-1600) i durant el renaixement (1400-1600). Finalment, va ser el torn de la música del Barroc (segles XVII –XVIII) i tres compositors clau d’aquest període que van ser molt innovadors: J.S. Bach (Alemanya), Antonio Vivaldi (Itàlia) i Jean-Baptiste Lully (França).

Cadascun d’aquests compositors va fer aportacions significatives a la història de la música que van permetre la seva evolució. Per exemple, Bach va escriure una obra que defineix les bases del sistema d’afinació actual, mentre que Vivaldi va desenvolupar la idea de música programàtica, que és la que desenvolupa una història tot evocant idees o imatges en la ment de l’oient. Un exemple en seria Les quatre estacions, que fa referència a les estacions de l’any.

El curs s’allargarà durant 4 sessions més, fins al 29 d’octubre, fent un repàs del Classicisme i la Primera Escola de Viena (amb Haydn, Mozart i Beethoven), el Romanticisme (Beethoven, Chopin, Schubert o Liszt), el post-romanticisme i els orígens i evolució de l’òpera. Queden unes últimes places disponibles per a sessions individuals i per a més informació podeu contactar amb activitats@laie.cat

A continuació podeu consultar la bibliografia recomanada del curs.

Clica aquí per consultar tots els detalls sobre el curs.