Juan Tallón, rebobinat

Vaig descobrir l'obra de Juan Tallón gràcies a Anxo Rabuñal, editor de la bogeria anomenada Teatro proletario de cámara d'Osvaldo Lamborghini. Em va parlar d'un remot escriptor gallec, admirador també de César Aira, que havia publicat una novel·la en gallec titulada A pregunta perfecta, sobre l'atzarosa no trobada entre César Aira i Roberto Bolaño, un fet que d'haver-se esdevingut caldria descriure’l amb metàfores de dimensions còsmiques.

Però vaig començar a llegir-lo malament, perquè llavors només teníem El váter de Onetti a la llibreria, novel·la escrita en castellà i publicada per Edhasa. Malament perquè era com anar a l'inrevés, ja que tracta sobre la dificultat d'escriure després d'haver publicat la premiada A pregunta perfecta (inèdita encara, per cert, en castellà), la qual vaig llegir en gallec amb posterioritat.

Juan Tallón i Cêsar Aira al mític Sant Jordi 2018, a Laie CCCB

Des de llavors no he deixat de seguir les coses que anat publicant, entre llibres i articles, ara ja amb més puntualitat gràcies a la immediatesa de les xarxes socials (el seu Twitter és @xoantallon). Entre els llibres posteriors, voldria destacar Libros peligrosos una divertida i endimoniada guia de lectura dels seus llibres favorits.

Fa unes setmanes ha sortit Rewind, una novel·la que ha merescut una excel·lent acollida: el millor Juan Tallón escriu sobre la impredictibilitat de la catàstrofe, de com la vida segueix malgrat tot i de com l'empenta que la vida imprimeix exigeix rebobinar, mirar cap enrere, més enllà de les ruïnes, per recompondre el relat anomenat biografia. Cinc veus, víctimes directes o col·laterals, s'enfronten al desastre des de perspectives molt diferents, però sempre amb aquest vaivé entre l'humor i l'amargor que Joan Tallón sap dosificar amb admirable contenció.

*A l'encapçalament, detall de la coberta de Rewind, il·lustrada per Marc Pallarès