Siegfried Lenz: Lliçó d'alemany
Reeditada el 1990 per l’editorial Debate (Caralt Editories ja l’havia publicat el 1973), la novel·la tracta el tema de la culpa del poble alemany, i ho fa amb un relat absorbent de la mà de Siggi, un jove de 20 anys reclòs en un reformatori per a joves inadaptats amb l’ordre d’escriure una redacció sobre “les alegries del deure”. El seu pare és un policia local autoritari que vetlla per la puresa de l’esperit nazi i té la missió de prohibir a un antic amic pintor que exerceixi el seu art degenerat de quadres ofensius per al gènere humà. Mentrestant, el pintor es revela: “Seguiré pintant. Pintaré quadres invisibles. Tindran tanta llum que no podreu veure-hi res”.
Aquest llibre tracta sobre la por, l’obediència, el sentiment de culpa individual i col·lectiu. Després de molts anys s’ha reeditat en castellà a Impedimenta en traducció d’Ernesto Calabuigi i en català a Club Editor en traducció de Joan Ferrarons.
Comparteix
