Spinoza siempre
Ens arriben notícies del nou llibre de John Berger, que sortirà al maig a Anglaterra, Bento 's Sketchbook, una recreació d'un quadern de dibuixos del filòsof Spinoza, l'ombra és ben allargada: des Borges, a Deleuze, Negri o Damasio, la petita obra d'aquest gran pensador no deixa de produir noves imaginacions d'intensitat renovada.
La trobava sola a l'habitació en una cadira llegint el seu llibre. Era sempre el mateix llibre -un petit volum verd grapejat que portava amb si a tots els nostres viatges- i va arribar a ser-me tan familiar com les línies i els contorns de la seva cara. Estava escrit en llatí, ni més ni menys, i el nom de l'autor era Spinoza, un detall que no he oblidat mai, encara després de tants anys. Quan li vai preguntar al mestre per què estudiava aquell llibre una i una altra vegada, em va dir que era perquè mai arribaves al fons. Com més hi profunditze, va dir, més trobes i més temps et porta llegir-lo.
- Un llibre màgic -vaig dir-. Mai s'esgota.
- Això és, jovenet. És inagotable. Et veus el vi, deixes el got a sobre la taula i mira per on, agafes el got una altra vegada i descobreixes que segueix estant ple.
- Amb la qual cosa acabes begut com una cuba pel preu d'una sola copa.
- Jo mateix no podria haver-ho expressat millor- va dir ell tornant-se sobtadament i mirant per la finestra-. T'"emborratxes" del món, noi, t'"emborratxes" del misteri del món.
Aquest llibre és l'Ética de Spinoza, un dels top 10 de la filosofia occidental, fet d'axiomes i corol·laris, i d'aforismes perfectes com els coneguts: "Ningú sap el què pot un cos" o "La voluntat de déu, aquest asil d'ignorants".
Comparteix
