02/12/2011
Tot recordant Montserrat Roig
Montserrat Roig tenia una mirada directa i una prosa clara adreçada a tothom. Tres línies bàsiques definien el seu ideari: era feminista, catalanista i d'esquerres. Línies a les quals es va mantenir sempre fidel. Des de la seva obra com a escriptora i la seva tasca com a periodista, Montserrat Roig sempre lluitava.
Com a escriptora la seva obra tenia una marcada intenció de recuperació de la memòria històrica. Va rebre el Premi Víctor Català (1970) per Molta roba i poc sabó, el Premi Sant Jordi (1976) per El temps de les cireres, el Crítica Serra d'Or (1977) per Els catalans als camps nazis i el Premi Nacional de la Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1985) per L'agulla daurada. Pertanyia a aquells "fills forçats del franquisme" i ens va explicar com es vivien aquells anys: la por, el neguit, l'opressió... i després el desconcert i la desorientació: i ara què fem amb aquesta llibertat? La democràcia avançava pas a pas però calia tenir les coses clares, no estaven regalant res que no fos un dret i ella era allà per assenyalar-ho.
En la seva trajectòria com a periodista són molts els mitjans amb els quals va col·laborar: Serra d'Or, l'Avenç, Destino, Cuadernos para el diálogo o la seva coneguda participació al diari Avui amb els articles publicats sota el títol «Un pensament de sal, un pessic de pebre». Quan el seu programa televisiu Personatges es va emetre, Montserrat Roig ja havia rebut el reconeixement unànime de la societat catalana.
Aquest any, coincidint amb l'aniversari de la seva mort el 10 de novembre de 1991, l'editorial Acontravent, a la seva col·lecció Abans d'ara, ha editat Diari d'uns anys (1975-1981). És tracta d'un recull d'articles que, segons l'editor Quim Torra, estaven agrupats sota aquest mateix títol i formaven part del fons Montserrat Roig que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. És una obra periodística menys coneguda d'articles que abasten des de temes socials i culturals a polítics i històrics, la majoria dels quals van ser publicats a Mundo Diario sota el pseudònim de Capità Nemo, d'altres a la Guía del Ocio... Escrits que junts conformen una crònica periodística de la transició: l'exili de molts, la mort del dictador, l'endemà, els primers mítings, els nous aires de la democràcia, el Molino, la Constitució, la importància de la llengua, la llibertat... Montserrat Roig no ens volia cecs, dòcils. Ens volia informats, curiosos, interessats per tot allò que ens envolta i ens forma l'opinió.
Comparte
