13 de febrer de 2020

Uf, va dir ell

Uf, va dir ell

Uf, va dir ell

Quim Monzó

Quaderns Crema, 1979 

Laie va obrir a finals del 1979, però es va inaugurar al 1980. Calia començar la petita biblioteca Laie amb un llibre que defineix molt bé l’esperit lúcid i lúdic amb què iniciàvem la nostra aventura. En aquells anys 80, quan ja es començava a respirar un cert aire renovador, Uf, va dir ell, un recull fascinant de 13 relats curts, va suposar un esdeveniment literari de primera magnitud.  

Quim Monzó, Uf va dir ell, primera i segona edicionsA l'esquerra, primera edició d'Uf va dir ell. A la dreta, edició de 1979

La literatura es despentinava de la mà d’un escriptor/grafista mordaç que tocava els tòpics de la societat, les relacions de parella, la mitologia popular i la intel·lectual, l’escriptura i els seus fantasmes. I no agradava a tothom. El temps ha posat les coses a seu lloc i Monzó ens continua fascinant amb la seva narrativa, perquè els temes dels seus contes i de les seves novel·les han esdevingut un relat crític, divertit i moltes vegades àcid del món i les misèries humanes.  

Diverses edicions d'Uf, va dir ell de Quim MonzóCobertes de diferents edicions d'Uf, va dir ell

El temps, de fet, no ha passat, per a aquests contes, i les històries de fa 40 anys continuen tenint la mateixa frescor.  El que sí que ha canviat és el disseny de la coberta, especialment el d’aquesta edició, que molts ja teníem oblidada. La primera va ser del 1978, per a l’editorial Antoni Bosch. 

Cobertes de diferents edicions d'Uf, va dir ell, de Quim MonzóCobertes de diferents edicions d'Uf, va dir ell

Aviat desvelarem els altres 39 llibres que acompanyaran aquesta joia literària.

Què és la Biblioteca Laie?

icono Posts del magazine relacionats