Ingold als camps daurats de l'antropologia
Acaba de publicar-se La cuerda de las generaciones de l'antropòleg anglès Tim Ingold (Regne Unit, 1948), la versió original anglesa del qual va aparèixer a finals de novembre del 2023. Alianza ja havia publicat el títol anterior, Antropología, ¿por qué importa? (2020). Anteriorment, Gedisa havia traduït Líneas (2020) i Correspondencias. Cartas al paisaje, la naturaleza y la tierra (2022). És un autor molt recomanable.
El més curiós és que aquesta publicació, com també diverses de les traduccions europees (considerarem aquí la italiana, de Meltemi el 2024, i la francesa, de Seuil a l'abril 2025) introdueix com a traducció del títol una interpretació del sentit del llibre, m'explico:
L'original, de la interessant editorial d'assaig Polity Press, es titula The rise and fall of Generation now: literalment una cosa així com 'Auge i caiguda de la Generació Ara', sense cap subtítol. Doncs bé, un any després l'editorial italiana Meltemi tradueix i publica el llibre amb el títol Il futuro alle spalle i afegeix el subtítol Ripensare le generazioni; o sigui, més o menys: “El futur a l'esquena. Repensar les generacions”. El traductor, Nicola Perullo, fa una breu però oportuna introducció al llibre.
El més graciós és que aquesta traducció esmentava el futur i fa un mes va sortir la traducció francesa i era el passat el que apareixia a la portada: Seuil havia decidit traduir —o el seu executor, el traductor Cyril le Roy— l'obra per Le passé à venir. Repenser l'idée de génération: ‘El passat per venir. Repensar la idea de generació”.
Tant la italiana com la francesa prenen els seus títols d'una de les Tesis de filosofia de la història de Walter Benjamin: l'Àngel de la Història, un dels textos més citats als llibres contemporanis, citada íntegrament a la pàgina 42 de l'edició d'Alianza i comentada a diverses parts del text d'Ingold.
Aleshores arriba la traductora espanyola, Irene Riaño de Hoz, i decideix que utilitzarà la metàfora de l'inici del llibre, la corda, i que posarà a les generacions també, i llavors el subtítol triat és 'Repensar la continuidad en tiempos de ruptura. M'encanten tot aquest ball de decisions traductores i interpretatives, com els traductors intenten transmetre el sentit, cosa no del tot aliena al moll del llibre, l'entrellaçament de les generacions i el llegat de sentit (i eventualment de sense sentit, és clar) transmesos.
A banda de Benjamin, també apareixen Arendt i Dewey, o l'interessant Robert Pogue Harrison, del qual no tinc constància de traduccions al castellà o al català, sobretot els seus llibres The dominion of the dead (2003) i Juvenescence (2014). Hi ha una menció a l'homo homificans de Ramon Llull i fins i tot una aparició del recentment mort, a principis de maig, Alphonso Lingis, singular filòsof nord-americà.
Sent antropòleg apareixen també els chukchi de Kamtxatka, els batek de Malàisia i els pintupi australians, per exemplificar maneres diferents de nuar els coneixements i les ignoràncies entre generacions.
M'ha fet gràcia veure citat un llibre del 2014 que darrerament apareix en molta bibliografia d'Extinction studies, el llibre de Thom van Dooren, expert australià en corbs i voltors: Flight Ways. Life and loss a l'edge of extinction, Columbia Uinversity Press, i també a Gert Biesta, un pedagog holandès molt citat, aquest sí traduït per edicions Morata: Redescubrir la enseñanza (2024).
