Laie 40 anys: un pròleg

Si les sòcies fundadores de Laie haguessin imaginat 40 anys enrere com seria el món l’any 2020, les pistes que fins llavors havia proporcionat la literatura no haurien estat de gaire ajuda. Arthur C. Clarke, Philip K. Dick o Stephen King havien imaginat un segle XXI amb invasions alienígenes, una demografia posthumana i conflictes apocalíptics, un entorn ben poc encoratjador per mantenir una llibreria.

La realitat, si bé ha seguit altres camins amb els sotracs inevitables, no ha estat menys apassionant. Molts dels articles que llegireu en aquest volum fan l’esforç d’encabir en uns quants paràgrafs els canvis més significatius de les darreres quatre dècades en àmbits com l’edició, la literatura, la filosofia o la història.

Els automòbils no sobrevolen les ciutats i tampoc no ens cal sospitar si la clienta que acaba d’entrar és o no una androide; a canvi, però, som a l’era d’internet. La informàtica ha obert noves formes d’accedir al coneixement i a l’entreteniment i ha provocat una redistribució substancial dels usos del llibre. Ja no venem enciclopèdies i cada dia es venen menys diccionaris o guies de viatge. Malgrat això, preparar unes vacances amb la informació que hi ha disponible online sovint implica llegir novel·les, cròniques o assaigs sobre el lloc que es vol visitar.

Processos com la reposició de llibres, el control d’estocs, l’emissió de comandes o la descàrrega de les dades de cada títol són ara molt més fàcils que anys enrere, quan tot això es feia a mà o, com a molt, amb aparells tan sofisticats com el fax. Unes millores que ens permeten gestionar la llibreria amb més eficàcia i que aporten valor a un ofici tan antic com el de llibreter.

Més enllà de la gestió quotidiana de la llibreria, el progrés tecnològic ha estat decisiu per mantenir la bibliodiversitat. Al costat dels processos de concentració de segells en grups editorials de grans dimensions cal destacar la proliferació de les editorials independents. Un ordinador, connexió a internet, temps i passió són a l’origen de molts projectes que han sabut guanyar respecte i admiració. Unes editorials que, a més a més, han renovat amb encert un invent tan antic com el llibre amb nous materials i dissenys que li han fet guanyar valor com a objecte.

Internet ha estat també una gran eina de difusió de les llibreries. Fins fa relativament poc no era gaire habitual que les llibreteres i els llibreters apareguessin als mitjans de comunicació explicant el seu punt de vista professional sobre el món del llibre. La facilitat amb què ara traslladem el dia a dia de l’ofici als aparadors online, ja siguin llocs web o xarxes socials, ha suscitat l’interès de les persones que estimen els llibres, i cada cop és més normal llegir-nos als diaris, escoltar-nos a la ràdio o, fins i tot, veure’ns a la televisió.

Les crítiques i les ressenyes de llibres també han experimentat una gran canvi. Anys enrere era habitual que es fessin consultes acompanyades de retalls d’algun suplement cultural. Hi havia una jerarquia en la circulació de la informació sobre novetats editorials de la qual era molt difícil prescindir. Ara, en canvi, el boca orella presencial o virtual ha guanyat terreny, la informació és més horitzontal i les llibreteres i els llibreters hi contribuïm gràcies a un coneixement privilegiat del sector.

La prescripció és potser la part més reconeguda de l’ofici. Però recomanar llibres no seria possible sense la feina callada, constant, atenta al detall, que resulta d’escoltar les persones que passen per la llibreria. Si tenim l’habilitat de descobrir llibres i tendències és perquè abans hem après a mitjançar entre els lectors i els oficis del llibre, incloent-hi col·legues d’altres llibreries.

Durant aquests anys han desaparegut moltes llibreries del centre de Barcelona, ja sigui per la pujada dels lloguers, ja sigui per jubilacions sense continuïtat. Enyorem les trobades amb les llibreteres i els llibreters de la Catalònia, Cinc d’Oros, Leteradura, Tartessos, etc. La xarxa de llibreries de què es podia gaudir al centre de la ciutat s’ha transformat i sembla que mira cap als barris, on s’ha enfortit gràcies a iniciatives com la Nollegiu, al Poblenou (i ara també al Clot); la Calders, a Sant Antoni; La Carbonera, al Poble-sec; La Caníbal i La Memòria, a Gràcia; l’Al·lots, a l’Eixample; la Casa Usher, a Sant Gervasi; la +Bernat, a la Nova Esquerra de l’Eixample, etc.

Poc es podien imaginar les fundadores que anys a venir Laie creixeria com a empresa cultural, amb llibreries i botigues a museus i centres culturals. La Pedrera, el CCCB, el CaixaForum, el CosmoCaixa, La Alhambra, el MACBA... Cadascuna diferent, especialitzada en àrees molt concretes del coneixement i mimetitzada amb el centre que l’acull. Un procés de diversificació i també d’aprenentatge, gràcies a la col·laboració amb les institucions. Ciència, modernisme, art contemporani, pensament crític, urbanisme, disseny, etc., són temes que també es troben representats a Laie Pau Claris, però és gràcies a les altres Laie que comptem amb un fons més ampli, sòlid i exigent. Temes, a més a més, que hem eixamplat en forma d’article cultural exclusiu, un sector en el qual ens hem consolidat gràcies a la creativitat i la professionalitat de cadascun dels equips que integren l’empresa.

L’obertura del cafè restaurant uns deu anys després d’inaugurar la llibreria ens va permetre observar com a poc a poc la combinació entre lectura i gastronomia, que en aquell temps era molt innovadora, va enfortir la percepció de Laie com a referent cultural. Quantes converses, tertúlies, reunions, cursos, clubs de lectura i activitats de tota mena s’han viscut al llarg d’aquestes dècades a tots dos espais. El món de la cultura troba al carrer de Pau Claris número 85 un lloc afí i còmplice. Els articles de Carme Fenoll, Carles Geli o Marina Garcés, entre d’altres, ens parlen precisament de la llibreria com a espai de trobada.

Les persones que treballem a Laie hem demostrat la capacitat per adaptar-nos als canvis que han anat modificant el sistema d’equilibris del sector cultural. L’experiència acumulada i la confiança que hem atresorat durant dècades són el millor capital per mantenir l’impuls inicial durant els propers 40 anys. Laie està preparada per al futur. Fins i tot en algun d’aquests futurs apocalíptics amb alienígenes i cíborgs trobarem la manera que no faltin els llibres.