Natalia Ginzburg: Vocabulari familiar
El 1963, Vocabulari familiar va guanyar el Premi Strega, el màxim guardó literari italià, i des de llavors no ha deixat de traduir-se i de captivar el públic d’arreu, molt especialment escriptors inspirats en la seva manera de parlar de fets autobiogràfics sense abandonar els postulats de la novel·la.
Vet aquí l’encert de Ginzburg: narrar amb detalls precisos anècdotes de la seva pròpia vida o escenes viscudes —com a filla del senyor Levi, figura central d’una família jueva antifeixista al Torí dels anys 30 fins als 50; el suïcidi de Pavese, l’assassinat del seu marit, Leone Ginzburg—, defugint qualsevol intent de crònica i de sentimentalisme, cosint i tallant els records fins a trobar l’expressió exacta per fer parlar l’objecte del seu llibre, que no és ella sinó la seva família.
I la millor manera de fer-ho és posant l’èmfasi en la manera de comunicar-se, registrant les paraules i expressions particulars i gens intercanviables que, com passa a totes les famílies, també definien la seva. Una manera afectuosa i irònica de mostrar-los tal com eren i de retruc ensenyar quina va ser la Itàlia antifeixista, il·lustrada, que va conformar la resistència.
Vocabulari familiar és el llibre que representa l’any 1989 a la Biblioteca Laie, quan va aparèixer la traducció de Mercè Trullén per a Proa. Actualment, aquesta traducció es troba exhaurida, però per sort Àtic dels Llibres ha rescatat el llibre amb el títol de Lèxic familiar i una nova traducció d’Elena Rodríguez. En castellà comptem amb la traducció de Mercedes Corral que acaba de reeditar Lumen però que va ser publicada també l’any 1989 en la mítica editorial Trieste.
Share
