Doris Lessing: una obra polifacètica

Fa exactament un segle, va néixer una de les veus narratives que havien de retratar millor la realitat d’una època especialment convulsa. Doris Lessing (1919-2013) va viure suficientment com per poder oferir una vista del món del segle XX al llarg de la seva prolífica carrera literària.

Es tracta d’una autora autodidacta, que va aprendre a narrar amb passió a través de l’observació escèptica de la realitat. És per això que va anar col·leccionant diferents identitats com a personatge públic: feminista, mística, comunista, activista, i compromesa amb el continent Africà. Aquestes són només simplificacions d’un llegat que constitueix tota una amalgama de temes, gèneres literaris i estils que es van entrecreuant a través d’etapes i obres, i que fins i tot poden arribar a conviure en un mateix volum. Tot desentenent-se de les etiquetes —i de l’academicisme—, Lessing argumentava que “Els escriptors expliquem històries. Això és el que fem.” Les seves narracions serveixen, doncs, per a gaudir-ne i transmetre educació, com va deixar ben clar en el seu discurs d’acceptació del Nobel de literatura (2007), paradoxalment titulat “Com no guanyar el Premi Nobel”, i de lectura obligatòria per a qualsevol bibliòfil.

Primera edició de The Grass is Singing (1950)

Una clara correspondència entre individu i societat, macrocosmos i microcosmos, trasllada els contrasentits del segle XX a la identitat dels seus personatges, caracteritzats per la fragmentació psicològica i la cerca d’unitat, com es veu a The Golden Notebook (1962; El quadern daurat, trad. 2002), The Grass is Singing (1950), o The Summer Before the Dark (1973). El domini impecable de la descripció íntima dels protagonistes resulta en uns subjectes que observen la vida, la construeixen i la transformen mitjançant la seva pròpia creativitat, els somnis, el subconscient i la imaginació.

Lessing va ser innovadora en tots els aspectes. Estilísticament, va explorar el món fantàstic amb elements que es poden qualificar de realisme màgic a The Memoirs of a Survivor (1974) o The Fifth Child (1988), per a experimentar finalment amb la ciència ficció a la sèrie Canopus in Argos, Archives (1979-1983) o The Cleft (2007; La Clivella, trad. 2008). Temàticament, sempre va palesar el seu poder visionari avançant-se a esdeveniments com la desfeta del comunisme, o essent pionera en el tractament de la vellesa com a tema literari emergent a Europa, amb The Diaries of Jane Somers (1984), Love, Again, (1996) o The Grandmothers (2003).

Tot i els canvis de direcció en estils i temes que Lessing va emprendre, la seva trajectòria constitueix un cercle perfecte. Amb Alfred and Emily (2008; Alfred i Emily, trad. 2009) —la seva última novel·la— es reprenen temes i motius que havien aflorat en la primera, The Grass is Singing. Així, aquesta darrera lectura ens ofereix nous significats per a tota la seva obra. Es tracta d’un conjunt calidoscòpic, divers però tancat, polifacètic i auto-referencial que ens convida a un redescobriment constant.

Joan Curbet i Anna Casablancas,

responsables del curs England Revisited: Un segle de novel·les angleses i amb motiu del centenari del naixement de Doris Lessing