El regal

No és la primera vegada que ve a la llibreria. De fa poc, però, s’ha produït un canvi, petit si voleu, però important, molt important. Abans sempre, sempre, venia acompanyada del Trudi. Ara que ella s’ha fet gran, el Trudi es queda a casa, segur que segueix sent importantíssim, però al recer de casa, res de sortir a fora. Potser sí que va a casa els avis i fins i tot fa alguna altra escapada, però en els, diguem-ne, desplaçaments habituals, el Trudi es queda a casa perquè si no, com ens demostraria que ella creix i es fa gran?

D’aquí a poc temps descobrirà, com tots hem hagut de fer, que els regals no seran sempre per a ella, que haurà de compartir espai, joguines, afectes, fins i tot li semblarà que li trauran la meitat de l’alè i possiblement, al contrari del que fa ara que vol ser gran i demostrar-nos-ho, es farà un xic més petita i així com ara juga a fer-nos creure que és molt i molt tímida, jugarà a fer-nos creure que és petita i potser el Trudi tornarà a sortir al carrer amb ella.

Estic convençut, però, que igual que el Nil, el protagonista d’El regal a qui ja coneixíem d’altres aventures com Si jo fos gran i fort i Perquè sí, i que s’ho passa d’allò més bé pensant en un regal amagat dalt d’un armari, aprendrà que el més bonic dels regals, no és que te’ls facin, és fer-los, i que el més bonic de tenir no és posseir sinó compartir, i quan ho aprengui tornarà a créixer i a fer-se gran i a demostrar-ho i a demostrar-nos-ho. Això sí, a casa i a un raconet al seu interior, sempre, sempre, hi haurà el seu gran consol, en Trudi.