Joan Vinyoli: Domini màgic
Joan Vinyoli va ser un poeta autodidacte, un pes que el va acompanyar tota la vida i el va fer dubtar de la seva capacitat creativa. Va arribar a la poesia a través de les lectures de Maragall, Hölderlin i Riba, però especialment de Rilke, que va ser determinant en la seva obra i de qui va fer unes grans versions.
En vida va ser reconegut tard i poc entès per la crítica, que el va reduir a autor rilkià i alcohòlic, com va afirmar un poeta, traductor seu al castellà. Manifestava que la poesia no era sentiment, sinó experiència que el portava a aprofundir en el seu jo interior. Va passar diverses èpoques de dubtes sobre la dedicació a la creació poètica. A l’epíleg de Domini màgic diu:
A Vallvidrera vaig decidir no escriure més i dedicar-me a l’estudi i a la meditació, per veure si podia saber alguna cosa que no m’arribés per via del coneixement poètic, justament sobre aquest mateix i sobre el «món».
Va publicar Domini màgic l'any 1984, uns mesos abans de morir.
Actualment les edicions de Domini màgic es troben exhaurides. El llibre està inclòs, però, a la Poesia completa publicada per LaButxaca.
Comparte
