27/06/2012

La llebre amb ulls d'ambre, d'Edmund de Waal

alt text
icon

Autor: Cèlia

Edmund de Waal ens parla de la vida social al París de finals del XIX com si ens submergíssim en un diorama. Proust, els Goncourt, Jules Laforgue, Manet, Degas, Sisley, salons i boulevards...

En Charles Ephrussi, fill d'una família pròspera vinguda d'Odessa, és un membre destacat d'aquesta societat. Un home refinat, mecenes d'artistes, amb intuïció per a l'art, que acaba esdevenint una figura pública de prestigi. No és tracta només d'un col·leccionista adinerat, sinó que estima les coses que adquireix.
És per això que una de les seves adquisicions, la seva col·lecció de netsukes, o miniatures japoneses, viatjarà a la Viena Imperial com a regal de noces per el seu cosí Viktor. I seguim el rastre d'aquestes figuretes fins a Viena on l'Emmy, la dona d'en Viktor, les exposa al seu vestidor i permet als seus fills que hi juguin mentre ella es canvia per els seus nombrosos compromisos. Ens endinsem a la Viena dels Habsburg, als passeigs per la Ringstrasse, el bullir intel·lectual dels cafés, Freud, Loos, Mahler... Però som a principis del segle XX i aquest és un món que s'esvaeix. La Primera Guerra Mundial esclata i els Ephrussi, humiliats i espoliats, fugen cap a Anglaterra i fins allà viatgen els netsukes amagats en una maleta.
Europa encara ha de viure una postguerra i una Segona Guerra Mundial i els netsukes tornen al seu país d'origen acompanyats per l'Iggie Ephrussi. Aquestes peces fetes de fusta o d'ivori que representen escenes de la vida quotidiana japonesa han trobat, per fi, el seu espai natural.
Seguir aquests netsukes a La llebre amb ulls d'ambre és, per Edmund de Waal, seguir el rastre de la seva família i amb ella revivim la història de l'Europa dels segles XIX i XX. Un relat nostàlgic i evocador, una recerca dels orígens i una encisadora lliçó d'història.

Comparteix