Notes estranyes

Segurament pocs llibres tinguin un títol tan bonic com Los orígenes trágicos de la erudición*

L'assaig d'Anthony Grafton és una història sobre la nota a peu de pàgina, element paratextual imprescindible en la literatura acadèmica tant per mostrar la solvència dels arguments desenvolupats com per aprofundir en el tema que s'estigui tractant. Però no oblidem que hi ha qui la menysprea per molesta o presumptuosa.

En literatura és menys habitual ensopegar amb les notes a peu. Són corrents les notes sobre detalls de la traducció o de l'edició. No obstant això, hi ha obres en les quals les notes es converteixen en un element central en la construcció de el relat.

Notes a peu de pàgina de Ficciones de Jorge Luis Borges

Fa un parell d'anys vam demanar més exemplars de el llibre d'Anthony Grafton arran de la publicació d'El fill del corrector / Arre, arre, corrector d'Adrià Pujol i Rubén Martín Giráldez, artefacte narratiu en què les notes són fonamentals. Vam creure, amb encert, que la seva lectura suscitaria interès per les notes a peu de pàgina. Aprofito aquí per dir que és molt bonic que, en els temps que corren, una editorial (cal donar l'enhorabona a Fondo de Cultura Económica) mantingui en el seu catàleg un llibre publicat el 2005.

Notes d'El fill del corrector / Arre, arre, corrector

Ara acaba d'arribar Leyden Ltd. de Luis Sagasti, el llibre que ha originat aquestes paraules. José, llibreter de Laie Pau Claris, ens va inocular l'addicció per aquest autor uns mesos enrere i esperàvem aquest nou lliurament amb impaciència.

Leyden Ltd. són les notes a peu de pàgina d'un presumpte estudi perdut sobre una entitat de naturalesa estranya (una empresa?, una secta?, una nació ubiqua?). Res més? Bé, sí que hi ha alguna cosa més: el llibre acaba amb un índex onomàstic que ens dóna pistes molt suculentes, com l'extensió (467 pàgines com a mínim) o la recurrència de certs temes. ¿És possible reconstruir un llibre —o, al menys, les línies principals d'un llibre— tan sols a partir de certa informació paratextual? Amb subtilesa i mestratge (les notes han de semblar precisament notes, no han d'aportar informació gratuïta que delati que es tracta d'un recurs literari), Luis Sagasti aconsegueix organitzar una narració intrigant i divertida. L'inevitable aire enciclopèdic que desprèn està resolt, a més, amb feliços paral·lelismes entre fets a priori diversos; cosa que Sagasti ha incorporat en el seu treball fins a convertir-se en un estilema.

Patricio Pron va escriure fa uns anys un breu article sobre les notes, tant a peu de pàgina com finals (agrupades al final de cada capítol o del llibre). A més d'estudis saberuts sobre el tema (entre els quals no falta l’amena erudició del ja esmentat Anthony Grafton) trobarem també a Vladimir Nabókov, Mark Z. Danielewski, Jorge Luis Borges, Enrique Vila-Matas... El mateix Patricio Pron va usar aquest recurs en una de les narracions de Lo que está y no se usa nos fulminará.

Nota de Patricio Pron a Lo que está y no se usa nos fulminará

T'oferim una breu selecció de llibres en els quals les notes (a peu de pàgina o finals) formen part de el joc literari, una mostra de com la literatura pot fagocitar-ho tot per donar grans obres, incloent-hi el més humils elements paratextuals.